Llegint els blogs dels companys, m'he adonat que alguns tenim el mateix bagatge. Al menys en el meu cas i en el d'un parell més que he trobat, en primer lloc, uns inicis amb la llengua estrangera, anglès, fora i abans de començar l'escola molt productius, amb un enfocament comunicatiu, mitjançant el lloc, la participació, al cap i a la fi, d'una manera divertida que contrasta amb la forma d' introducció a l'ensenyament reglat. Mètodes tradicionals de memorització de llistes de vocabulari, formes irregulars, poca pràctica i participació de l'alumne en la tasca d'aprenentatge. Això suposà que molts alumnes no els hi agradés l'assignatura i que no s'interesessin més enllà de l'aula. Tots sabem que això no era suficient, que sense llegir fora de la classe, practicar més, etc. no bastava. Probablement, per això, en arribar a l'institut pocs de la meva classe podien mantenir una conversa amistosa en anglès o escriure textos complets/complexos, el que em fa pensar que aquestes tècniques tradicionals s'haurien de replantejar a primària. Un mètode tradicional, per a mi, va ser molt productiu al batxillerat, en el moment d'aprendre, o més ben dit, d'intentar traduir, grec i llatí, perquè això era al què ens dedicàvem. No volíem aprendre a parlar en grec, ja en teníem prou amb aprendre l'alfabet! Però sí volem que els nins aprenguin a comunicar-se en anglès, o en francès, o la segona llengua que sigui, aquí està la diferència.
Els que, com jo, seguíem aprenent anglès pel nostre compte trobàvem classes particulars o escoles d'idiomes que seguien teories més estructuralistes, fent exercicis d'emplenar forats, listennings, compositions, de comentar amb el company, etc. Res no és perfecte i aquest mètode, com l'anterior, per si mateix, tampoc seria suficient. Diferent és també el cas de la nostra llengua, o llengües, materna. Ja arribam a l'escola amb coneixements de la nostra llengua, vocabulari, intuicions sobre com i per què diem el que diem i no una altra cosa. Llavors, et fan aprendre un munt de lletres que combinades fan una paraula i no altra i és important que, com a mestres, trobem la millor manera de comunicar el missatge. Assenyalant errors amb un boli ben vermell? Fem moltes llistes de formes irregulars per què no oblidin que això és així i no aixó, no importa per què?
Personalment, hauria preferit un enfocament més comunicatiu, constructiu. Cap teoria té la solució, per si mateixa, però pot ser seria més adequat donar-li més pes a les teories estructuralistes i a la lingüística textual, de forma que els alumnes aprenguin a comunicar-se, a comprendre, explicant coses que els interessin, parlant, dialogant. Així podriem detectar, amb ajuda de teories generatives, els errors més greus, corregint-los subtilment, sense humillacions ni sentiments de fracàs, fomentant la participació, la implicació de l'alumne en el seu propi aprenentatge, amb la nostra guia, és clar, proporcionant materials, exercicis engrescadors. Supós que tot això afavoriria la creació d'un aprenent de llengües potencial. Encara que això és una teoria, la meva opinió; ara ens cal posar-ho en pràctica.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
3 comments:
Hola Alazne. Estic completament d'acord amb tu. A més, em veig força reflectit als mètodes que els professors han emprat amb tu quan t'han ensenyat llengües. De fet, si fa no fa és el mateix que jo dic al meu bloc. És cert, també, que en alguns casos com en l'aprenentage de llatí i grec era millor un enfocament tradicional que comunicatiu o estructuralista, per exemple, però el motiu no és perquè una teoria és millor que una altra segon la llengua que es vulgui ensenyar sinó, crec, que és per la finalitat que es vol aconseguir amb aquesta llengua. En el cas del llatí i del grec, el que interessava era que aprenguéssim a analitzar frases i prou, i no a comunicar-nos amb altres companys, la qual cosa és completament diferent que amb l'anglès de l'escola, per exemple.
Hola!!!
Creo que lo de las correcciones en rojo no es en cualquier caso nada peyorativo, hasta creo que es un método para que el alumno se fije más en los fallos y estos tengan una rápida solución.
En fin, todos tenemos unas experiencias parecidas en cuanto a aprendizaje de lenguas ya que los métodos, hasta el momento, estaban bastante unificados en según que sitios.
Bueno, Silvia, no es que sea peyorativo, es que quizá no es la mejor o más efectiva manera de mostrar los errores como, en mi opinión, de alguna forma más sutil y constructiva. En cualquier caso, con moderación, resaltando los errores que interese corregirse en un momento dado, respecto a un tema en concreto; no corregir absolutamente todo.
Post a Comment