Exàmens de Llengües

L'examen més llarg/sofisticat/dificil: N'hi ha un parell, però els podem considerar tots com a un de sol: Gramàtica Catalana, quan estudiava magisteri a la UIB. Dic un parell perquè vaig haver de fer aquest examen 3 vegades: juny, setembre i altra vegada el juny següent. El profe, Antoni Artigues, dividia l'examen en dues parts, una escrita i una d'oral. L'escrita, tot i que no era gens fàcil perquè es componia d'anàlisi sintàctica (descobrint que era allò de la teoria de la X'), correcció d'un text ple de faltes d'aquestes que una castellanoparlant com jo ni s'havia plantejat mai, i redacció. Bé, això ho vaig aprovar des del principi. El problema era l'oral. Ho fèiem per videoconferència i sempre em suspenia perquè deia que no em sortia bé el so /ll/ i la s sonora... Jo m'esforçava (no sé quantas vegades vaig arribar a dir la lluvia en sevilla es pura maravilla i fins i tot em posava una galeta Quely (molt mallorquina) davall la llengua, seguint el seu consell, per aprendre a fer-ho bé, com ell, com els mallorquins (jo vaig nèixer al País Basc i fins els 10 anys no vaig començar a parlar en menorquí, on aquests sons no són tan marcats com a Mallorca). És clar, potser ara em surt una mica millor, però estic segura que em va aprovar perquè era la única assignatura que em quedava.

L'examen més injust: Crec que el cas anterior és pot aplicar també en aquesta categoria. I com a finalista, l'examen de fonètica (anglesa) a la mateixa carrera. En aquest cas també l'oral i pels mateixos motius d'infraestructura: tu allà, tot sol, a una aula enorme, amb un micro que s'acopla, que fa sorolls extranys, dient-li a una pantalla 20 vegades singer perquè el professor no entenia bé com pronunciava /ng/.

L'examen més important: Encara no he fet cap de molt important, bé els de llengua de la carrera de magisteri ho eren, però em resultaven més aviat fàcils. Si de cas, a final de curs, que em presentaré a les proves lliures de la EOI d'anglès.

Normalment no em poso molt nerviosa als examens, abans de començar sí, però una vegada tinc les preguntas i he de comemçar, llavors és com una calma dificil d'explicar. Tot i això em poso nerviosa quan algú de la fila s'ha d'aixecar a preguntar al profe i tu t'has de moure una vegada i altre. També em poso nerviosa quan arriba l'hora d'acabar: encara que normalment acabo prest, quan per alguna raó els demés acaben més prest encara i se'n van anant. Però pensant-ho bé això no és específic d'un examen de llengües. Més concretament, em poso nerviosa als listenings, perquè intento concentrar-me molt i no perdre res i obtinc l'efecte contrari. Per això, crec que ho faig millor a la part de redacció o comprensió escrita, on puc pensar tranquilament el que em pregunten i el que vull respondre.