Teories Psicològiques

Reprenent el fil de l'entrada anterior, en aquest cas es tracta d'analitzar la vessant psicològica, en lloc de la metodologia lingüística, del nostre historial d'aprenentatge de llengües. A grans trets, al meu cas establiria dos grans blocs. D'una banda, el de l'escola formal i l'institut, i de l'altra, l'aprenentatge fora de l'escola i el de la universitat.

El primer es caracteritzà per un enfocament conductista, amb repeticions, memoritzacions, el caràcter dolent de l'error, fortament basat en la gramàtica, sense reflexió ni intervenció per part de l'aprenent, si més no com a receptor, element passiu. Al segon, i crec que per això ho recordo amb més estima i m'ha estat més profitós quant a aprenentatge de llengües, a hores d'ara puc identificar un enfocament cognitivista a les classes d'anglès i francès particulars, potser no de forma conscient per part del professor, però les característiques d'un i altre es corresponen, i a la universitat, durant la carrera de magisteri, clarament humanista i constructivista i socioconstructivista. Tant en les assignatures de llengua com en les de didàctica, però sobretot en aquestes darreres. I quan dic clarament és clarament. El nostre professor de Didàctica General era totalment constructivista, vam llegir un llibre que es deia El constructivismo en el aula (ara no recordo el títol, ho sento). L'altre que recordo especialment va ser el professor de Psicologia de l'Educació, que després d'una introducció general, ens vam adonar que tots els temes tenien a veure amb en Vigotsky... El perfil humanista que ens volien inculcar com a profes també era molt evident, la qual cosa s'agraeix, des del meu punt de vista, perquè ens estàvem formant per a formar nins, petites personetes en procés, i no empresaris en un curs de reciclatge.

Personalment, potser per aquesta formació que vaig rebre, com a alumne i docent potencial, trobo que les teories més adients són el constructivisme i el socioconstructivisme, amb molta importància de l'humanisme, és clar. O potser perquè em semblen molt raonables els processos d'assimilació i acomodació de Piaget per explicar, i entendre, el procés d'aprenentatge. O potser perquè em sembla molt clara, i transparent, l'explicació de la ZDP, de Vigotsky...