Teories Lingüístiques

Llegint els blogs dels companys, m'he adonat que alguns tenim el mateix bagatge. Al menys en el meu cas i en el d'un parell més que he trobat, en primer lloc, uns inicis amb la llengua estrangera, anglès, fora i abans de començar l'escola molt productius, amb un enfocament comunicatiu, mitjançant el lloc, la participació, al cap i a la fi, d'una manera divertida que contrasta amb la forma d' introducció a l'ensenyament reglat. Mètodes tradicionals de memorització de llistes de vocabulari, formes irregulars, poca pràctica i participació de l'alumne en la tasca d'aprenentatge. Això suposà que molts alumnes no els hi agradés l'assignatura i que no s'interesessin més enllà de l'aula. Tots sabem que això no era suficient, que sense llegir fora de la classe, practicar més, etc. no bastava. Probablement, per això, en arribar a l'institut pocs de la meva classe podien mantenir una conversa amistosa en anglès o escriure textos complets/complexos, el que em fa pensar que aquestes tècniques tradicionals s'haurien de replantejar a primària. Un mètode tradicional, per a mi, va ser molt productiu al batxillerat, en el moment d'aprendre, o més ben dit, d'intentar traduir, grec i llatí, perquè això era al què ens dedicàvem. No volíem aprendre a parlar en grec, ja en teníem prou amb aprendre l'alfabet! Però sí volem que els nins aprenguin a comunicar-se en anglès, o en francès, o la segona llengua que sigui, aquí està la diferència.

Els que, com jo, seguíem aprenent anglès pel nostre compte trobàvem classes particulars o escoles d'idiomes que seguien teories més estructuralistes, fent exercicis d'emplenar forats, listennings, compositions, de comentar amb el company, etc. Res no és perfecte i aquest mètode, com l'anterior, per si mateix, tampoc seria suficient. Diferent és també el cas de la nostra llengua, o llengües, materna. Ja arribam a l'escola amb coneixements de la nostra llengua, vocabulari, intuicions sobre com i per què diem el que diem i no una altra cosa. Llavors, et fan aprendre un munt de lletres que combinades fan una paraula i no altra i és important que, com a mestres, trobem la millor manera de comunicar el missatge. Assenyalant errors amb un boli ben vermell? Fem moltes llistes de formes irregulars per què no oblidin que això és així i no aixó, no importa per què?

Personalment, hauria preferit un enfocament més comunicatiu, constructiu. Cap teoria té la solució, per si mateixa, però pot ser seria més adequat donar-li més pes a les teories estructuralistes i a la lingüística textual, de forma que els alumnes aprenguin a comunicar-se, a comprendre, explicant coses que els interessin, parlant, dialogant. Així podriem detectar, amb ajuda de teories generatives, els errors més greus, corregint-los subtilment, sense humillacions ni sentiments de fracàs, fomentant la participació, la implicació de l'alumne en el seu propi aprenentatge, amb la nostra guia, és clar, proporcionant materials, exercicis engrescadors. Supós que tot això afavoriria la creació d'un aprenent de llengües potencial. Encara que això és una teoria, la meva opinió; ara ens cal posar-ho en pràctica.