L'examen més llarg/sofisticat/dificil: N'hi ha un parell, però els podem considerar tots com a un de sol: Gramàtica Catalana, quan estudiava magisteri a la UIB. Dic un parell perquè vaig haver de fer aquest examen 3 vegades: juny, setembre i altra vegada el juny següent. El profe, Antoni Artigues, dividia l'examen en dues parts, una escrita i una d'oral. L'escrita, tot i que no era gens fàcil perquè es componia d'anàlisi sintàctica (descobrint que era allò de la teoria de la X'), correcció d'un text ple de faltes d'aquestes que una castellanoparlant com jo ni s'havia plantejat mai, i redacció. Bé, això ho vaig aprovar des del principi. El problema era l'oral. Ho fèiem per videoconferència i sempre em suspenia perquè deia que no em sortia bé el so /ll/ i la s sonora... Jo m'esforçava (no sé quantas vegades vaig arribar a dir la lluvia en sevilla es pura maravilla i fins i tot em posava una galeta Quely (molt mallorquina) davall la llengua, seguint el seu consell, per aprendre a fer-ho bé, com ell, com els mallorquins (jo vaig nèixer al País Basc i fins els 10 anys no vaig començar a parlar en menorquí, on aquests sons no són tan marcats com a Mallorca). És clar, potser ara em surt una mica millor, però estic segura que em va aprovar perquè era la única assignatura que em quedava.
L'examen més injust: Crec que el cas anterior és pot aplicar també en aquesta categoria. I com a finalista, l'examen de fonètica (anglesa) a la mateixa carrera. En aquest cas també l'oral i pels mateixos motius d'infraestructura: tu allà, tot sol, a una aula enorme, amb un micro que s'acopla, que fa sorolls extranys, dient-li a una pantalla 20 vegades singer perquè el professor no entenia bé com pronunciava /ng/.
L'examen més important: Encara no he fet cap de molt important, bé els de llengua de la carrera de magisteri ho eren, però em resultaven més aviat fàcils. Si de cas, a final de curs, que em presentaré a les proves lliures de la EOI d'anglès.
Normalment no em poso molt nerviosa als examens, abans de començar sí, però una vegada tinc les preguntas i he de comemçar, llavors és com una calma dificil d'explicar. Tot i això em poso nerviosa quan algú de la fila s'ha d'aixecar a preguntar al profe i tu t'has de moure una vegada i altre. També em poso nerviosa quan arriba l'hora d'acabar: encara que normalment acabo prest, quan per alguna raó els demés acaben més prest encara i se'n van anant. Però pensant-ho bé això no és específic d'un examen de llengües. Més concretament, em poso nerviosa als listenings, perquè intento concentrar-me molt i no perdre res i obtinc l'efecte contrari. Per això, crec que ho faig millor a la part de redacció o comprensió escrita, on puc pensar tranquilament el que em pregunten i el que vull respondre.
Tuesday, 29 May 2007
Monday, 14 May 2007
Una mica més en concret
Després d'haver pseudoanalitzat les teories psicològiques i lingüístiques que hem "sofert" al nostre curriculum lingüístic, ens proposen centrar-nos en aspectes més concrets com els que es repasen a continuació.
Pel que fa a l'aula més ben acondicionada que recordo... crec que triaré un dels cursos de l'EGB, potser 5è o 6è, ara no podria concretar més. El problema és que cada curs disponien les taules (eren uns pupitres dobles, per a dues persones, amb cadira incorporada, tot fixe) d'una manera diferent: en cercle, en forma de u dins una altra u, en fileres... Però l'any que em va agradar més va ser aquell que les vam posar per grups. Cada grup eren 3 pupitres, és a dir, 6 persones. Al llarg del curs anàvem canviant de lloc, de tal forma que els grups també canviaven. Era molt divertit, estar en grup per comentar-ho tot, fer els treballs en grup... Però crec recordar que era una mica caòtic, en el sentit que èrem petits i ens passàvem tota l'estona xerrant!
Aquesta és la favorita quant a mobles, pel que fa als aparells i tot això, suposo que les de la uni, tant aquestes de la UPF com les de la UIB a Menorca, amb les pantalles per fer les classes de videoconferència amb els profes i alumnes de Palma i Eivissa, els micros per intervenir, etc. I, a més, perquè tota l'Extensió Universitària (eufemisme d'intent de facultat o sucursal univeritària) estava situada en una antic casa-palacete del centre del poble d'Alaior, les grans habitacions eren les aules, hi havia un pati, amb jardí, una escala majestuosa, una gran biblioteca... semblava com tenir la uni a casa ;)
Respecte a la relació entre els companys en un curs de llengua, pel que he dit més amunt, és clar que ho trobo molt important, i no només en l'aprenentatge de llengües, sinó també d'altres matèries. Tant en cursos d'anglès que vaig fer a Anglaterra com els que fèiem a Finlàndia i les classes extraescolars ens sèiem en cercle i interactuàvem moltíssim. Crec que poder practicar o comentar amb els companys el que t'estan explicant és molt bo per a un aprenentatge constructiu.
Per últim, quant als horaris, no tinc una opinió molt clara. Supós que el millor és estudiar al matí, en general, tot i que personalment, com que m'agradar dormir i als matins estic molt espesa, m'han anat millor les classes al capvespre. De cursos intensiu vaig fer un a Oxford, cada dia no recordo si 4 o 5 hores, però com que tots èrem espanyols, el que apreníem al matí ho desapreníem la resta del dia perquè no practicàvem res. Tot i això, la meva companya de pis, alemanya, va arribar al setembre i va seguir un curs intensiu de 3 setmanes que la va ajudar molt, en acabar-ho deia que havia aprés més en aquelles 3 setmanas que en els darrers 3 anys al seu institut.
Pel que fa a l'aula més ben acondicionada que recordo... crec que triaré un dels cursos de l'EGB, potser 5è o 6è, ara no podria concretar més. El problema és que cada curs disponien les taules (eren uns pupitres dobles, per a dues persones, amb cadira incorporada, tot fixe) d'una manera diferent: en cercle, en forma de u dins una altra u, en fileres... Però l'any que em va agradar més va ser aquell que les vam posar per grups. Cada grup eren 3 pupitres, és a dir, 6 persones. Al llarg del curs anàvem canviant de lloc, de tal forma que els grups també canviaven. Era molt divertit, estar en grup per comentar-ho tot, fer els treballs en grup... Però crec recordar que era una mica caòtic, en el sentit que èrem petits i ens passàvem tota l'estona xerrant!
Aquesta és la favorita quant a mobles, pel que fa als aparells i tot això, suposo que les de la uni, tant aquestes de la UPF com les de la UIB a Menorca, amb les pantalles per fer les classes de videoconferència amb els profes i alumnes de Palma i Eivissa, els micros per intervenir, etc. I, a més, perquè tota l'Extensió Universitària (eufemisme d'intent de facultat o sucursal univeritària) estava situada en una antic casa-palacete del centre del poble d'Alaior, les grans habitacions eren les aules, hi havia un pati, amb jardí, una escala majestuosa, una gran biblioteca... semblava com tenir la uni a casa ;)
Respecte a la relació entre els companys en un curs de llengua, pel que he dit més amunt, és clar que ho trobo molt important, i no només en l'aprenentatge de llengües, sinó també d'altres matèries. Tant en cursos d'anglès que vaig fer a Anglaterra com els que fèiem a Finlàndia i les classes extraescolars ens sèiem en cercle i interactuàvem moltíssim. Crec que poder practicar o comentar amb els companys el que t'estan explicant és molt bo per a un aprenentatge constructiu.
Per últim, quant als horaris, no tinc una opinió molt clara. Supós que el millor és estudiar al matí, en general, tot i que personalment, com que m'agradar dormir i als matins estic molt espesa, m'han anat millor les classes al capvespre. De cursos intensiu vaig fer un a Oxford, cada dia no recordo si 4 o 5 hores, però com que tots èrem espanyols, el que apreníem al matí ho desapreníem la resta del dia perquè no practicàvem res. Tot i això, la meva companya de pis, alemanya, va arribar al setembre i va seguir un curs intensiu de 3 setmanes que la va ajudar molt, en acabar-ho deia que havia aprés més en aquelles 3 setmanas que en els darrers 3 anys al seu institut.
Sunday, 6 May 2007
Teories Psicològiques
Reprenent el fil de l'entrada anterior, en aquest cas es tracta d'analitzar la vessant psicològica, en lloc de la metodologia lingüística, del nostre historial d'aprenentatge de llengües. A grans trets, al meu cas establiria dos grans blocs. D'una banda, el de l'escola formal i l'institut, i de l'altra, l'aprenentatge fora de l'escola i el de la universitat.
El primer es caracteritzà per un enfocament conductista, amb repeticions, memoritzacions, el caràcter dolent de l'error, fortament basat en la gramàtica, sense reflexió ni intervenció per part de l'aprenent, si més no com a receptor, element passiu. Al segon, i crec que per això ho recordo amb més estima i m'ha estat més profitós quant a aprenentatge de llengües, a hores d'ara puc identificar un enfocament cognitivista a les classes d'anglès i francès particulars, potser no de forma conscient per part del professor, però les característiques d'un i altre es corresponen, i a la universitat, durant la carrera de magisteri, clarament humanista i constructivista i socioconstructivista. Tant en les assignatures de llengua com en les de didàctica, però sobretot en aquestes darreres. I quan dic clarament és clarament. El nostre professor de Didàctica General era totalment constructivista, vam llegir un llibre que es deia El constructivismo en el aula (ara no recordo el títol, ho sento). L'altre que recordo especialment va ser el professor de Psicologia de l'Educació, que després d'una introducció general, ens vam adonar que tots els temes tenien a veure amb en Vigotsky... El perfil humanista que ens volien inculcar com a profes també era molt evident, la qual cosa s'agraeix, des del meu punt de vista, perquè ens estàvem formant per a formar nins, petites personetes en procés, i no empresaris en un curs de reciclatge.
Personalment, potser per aquesta formació que vaig rebre, com a alumne i docent potencial, trobo que les teories més adients són el constructivisme i el socioconstructivisme, amb molta importància de l'humanisme, és clar. O potser perquè em semblen molt raonables els processos d'assimilació i acomodació de Piaget per explicar, i entendre, el procés d'aprenentatge. O potser perquè em sembla molt clara, i transparent, l'explicació de la ZDP, de Vigotsky...
El primer es caracteritzà per un enfocament conductista, amb repeticions, memoritzacions, el caràcter dolent de l'error, fortament basat en la gramàtica, sense reflexió ni intervenció per part de l'aprenent, si més no com a receptor, element passiu. Al segon, i crec que per això ho recordo amb més estima i m'ha estat més profitós quant a aprenentatge de llengües, a hores d'ara puc identificar un enfocament cognitivista a les classes d'anglès i francès particulars, potser no de forma conscient per part del professor, però les característiques d'un i altre es corresponen, i a la universitat, durant la carrera de magisteri, clarament humanista i constructivista i socioconstructivista. Tant en les assignatures de llengua com en les de didàctica, però sobretot en aquestes darreres. I quan dic clarament és clarament. El nostre professor de Didàctica General era totalment constructivista, vam llegir un llibre que es deia El constructivismo en el aula (ara no recordo el títol, ho sento). L'altre que recordo especialment va ser el professor de Psicologia de l'Educació, que després d'una introducció general, ens vam adonar que tots els temes tenien a veure amb en Vigotsky... El perfil humanista que ens volien inculcar com a profes també era molt evident, la qual cosa s'agraeix, des del meu punt de vista, perquè ens estàvem formant per a formar nins, petites personetes en procés, i no empresaris en un curs de reciclatge.
Personalment, potser per aquesta formació que vaig rebre, com a alumne i docent potencial, trobo que les teories més adients són el constructivisme i el socioconstructivisme, amb molta importància de l'humanisme, és clar. O potser perquè em semblen molt raonables els processos d'assimilació i acomodació de Piaget per explicar, i entendre, el procés d'aprenentatge. O potser perquè em sembla molt clara, i transparent, l'explicació de la ZDP, de Vigotsky...
Sunday, 29 April 2007
Teories Lingüístiques
Llegint els blogs dels companys, m'he adonat que alguns tenim el mateix bagatge. Al menys en el meu cas i en el d'un parell més que he trobat, en primer lloc, uns inicis amb la llengua estrangera, anglès, fora i abans de començar l'escola molt productius, amb un enfocament comunicatiu, mitjançant el lloc, la participació, al cap i a la fi, d'una manera divertida que contrasta amb la forma d' introducció a l'ensenyament reglat. Mètodes tradicionals de memorització de llistes de vocabulari, formes irregulars, poca pràctica i participació de l'alumne en la tasca d'aprenentatge. Això suposà que molts alumnes no els hi agradés l'assignatura i que no s'interesessin més enllà de l'aula. Tots sabem que això no era suficient, que sense llegir fora de la classe, practicar més, etc. no bastava. Probablement, per això, en arribar a l'institut pocs de la meva classe podien mantenir una conversa amistosa en anglès o escriure textos complets/complexos, el que em fa pensar que aquestes tècniques tradicionals s'haurien de replantejar a primària. Un mètode tradicional, per a mi, va ser molt productiu al batxillerat, en el moment d'aprendre, o més ben dit, d'intentar traduir, grec i llatí, perquè això era al què ens dedicàvem. No volíem aprendre a parlar en grec, ja en teníem prou amb aprendre l'alfabet! Però sí volem que els nins aprenguin a comunicar-se en anglès, o en francès, o la segona llengua que sigui, aquí està la diferència.
Els que, com jo, seguíem aprenent anglès pel nostre compte trobàvem classes particulars o escoles d'idiomes que seguien teories més estructuralistes, fent exercicis d'emplenar forats, listennings, compositions, de comentar amb el company, etc. Res no és perfecte i aquest mètode, com l'anterior, per si mateix, tampoc seria suficient. Diferent és també el cas de la nostra llengua, o llengües, materna. Ja arribam a l'escola amb coneixements de la nostra llengua, vocabulari, intuicions sobre com i per què diem el que diem i no una altra cosa. Llavors, et fan aprendre un munt de lletres que combinades fan una paraula i no altra i és important que, com a mestres, trobem la millor manera de comunicar el missatge. Assenyalant errors amb un boli ben vermell? Fem moltes llistes de formes irregulars per què no oblidin que això és així i no aixó, no importa per què?
Personalment, hauria preferit un enfocament més comunicatiu, constructiu. Cap teoria té la solució, per si mateixa, però pot ser seria més adequat donar-li més pes a les teories estructuralistes i a la lingüística textual, de forma que els alumnes aprenguin a comunicar-se, a comprendre, explicant coses que els interessin, parlant, dialogant. Així podriem detectar, amb ajuda de teories generatives, els errors més greus, corregint-los subtilment, sense humillacions ni sentiments de fracàs, fomentant la participació, la implicació de l'alumne en el seu propi aprenentatge, amb la nostra guia, és clar, proporcionant materials, exercicis engrescadors. Supós que tot això afavoriria la creació d'un aprenent de llengües potencial. Encara que això és una teoria, la meva opinió; ara ens cal posar-ho en pràctica.
Els que, com jo, seguíem aprenent anglès pel nostre compte trobàvem classes particulars o escoles d'idiomes que seguien teories més estructuralistes, fent exercicis d'emplenar forats, listennings, compositions, de comentar amb el company, etc. Res no és perfecte i aquest mètode, com l'anterior, per si mateix, tampoc seria suficient. Diferent és també el cas de la nostra llengua, o llengües, materna. Ja arribam a l'escola amb coneixements de la nostra llengua, vocabulari, intuicions sobre com i per què diem el que diem i no una altra cosa. Llavors, et fan aprendre un munt de lletres que combinades fan una paraula i no altra i és important que, com a mestres, trobem la millor manera de comunicar el missatge. Assenyalant errors amb un boli ben vermell? Fem moltes llistes de formes irregulars per què no oblidin que això és així i no aixó, no importa per què?
Personalment, hauria preferit un enfocament més comunicatiu, constructiu. Cap teoria té la solució, per si mateixa, però pot ser seria més adequat donar-li més pes a les teories estructuralistes i a la lingüística textual, de forma que els alumnes aprenguin a comunicar-se, a comprendre, explicant coses que els interessin, parlant, dialogant. Així podriem detectar, amb ajuda de teories generatives, els errors més greus, corregint-los subtilment, sense humillacions ni sentiments de fracàs, fomentant la participació, la implicació de l'alumne en el seu propi aprenentatge, amb la nostra guia, és clar, proporcionant materials, exercicis engrescadors. Supós que tot això afavoriria la creació d'un aprenent de llengües potencial. Encara que això és una teoria, la meva opinió; ara ens cal posar-ho en pràctica.
Sunday, 15 April 2007
La meva experiència com a aprenent de llengües
La meva llengua materna és el castellà, tot i que vaig néixer al Païs Basc, perquè tota la meva familia és castellanoparlant. Només vaig viure allà fins als 7 anys; no anava a una ikastola, però recordo anar aprenent coses en euskera i després practicar amb el meu pare que havia començat a anar a una ikastola per a adults perquè en volia aprendre. El problema va ser en arribar a Menorca; llavors podria haver seguit practicant amb el meu pare, però ell va pensar que m'havia de concentrar amb el català. Ara li ho explico al meu pare, que podria haver aprés totes dues llengües alhora i s'ha adonat que tinc raó; però com que era molt petita, vaig fer el que em deien, aprendre català, cosa que no em va costar molt, tot i que la majoria dels meus amics eren, i són, castellanoparlants, i que en el centre la llengua vehicular no va ser el català fins acabar l'EGB.
En aquell centre vam començar a aprendre anglès amb una professora nord-americana. Vaig aprendre molt, però potser perquè ho anava practicant i estudiant a més a més fora de l'escola. Aquesta professora ens va deixar de fer classes cap a 8è i, llavors, a 3er i 4rt d'ESO vam tenir una altra professora, espanyola, amb qui, en la meva opinió, ens vam estancar. Al mateix temps, com a assignatura optativa, aquesta mateixa professora impartia alemany. Després de dos cursos estudiant alemany, havent començat de zero, avui en dia us puc dir que només podria utilitzar 5 o 6 frases, com a molt, i entendre molt menys.
Després d'aquesta experiència, durant el batxillerat, a un altre institut, vaig preferir no agafar francès sinó estudiar-ho pel meu compte amb una professora particular, nadiua, amb classes individuals. Tot i que fa tres anys que no vaig a aquestes classes i que he perdut una mica de fluïdesa, encara em puc defendre bastant bé, potser per les estades que he fet a França i la possibilitat de practicar-ho regularment amb amics francòfons.
Pel que fa a l'anglès ha estat una mica similar: aprofitava molt les classes a l'escola i a l'institut perquè rebia classes extra fora de l'escola i pel lloc on vivia em relacionava força amb nadius anglesos que també vivien a la mateixa urbanització. Suposo que va ser una bona manera d'aprendre.
Per últim, volia destacar la meva experiència amb el finlandès. Vaig fer el practicum de magisteri a una escola i un institut de Jyväskylä, una petita ciutat del centre del país. Vaig estudiar uns cursos de survival finnish durant 4 mesos, tot i que no ho necesitava perquè et podies comunicar amb tothom en anglès, t'entenien fins a les botigues més petites i a l'escola fins i tot pels més petits de primària les classes d'anglès, eren en anglès... Però ho vaig trobar interessant, vaig arribar a poder mantenir conversacions curtes i llegir les etiquetes dels productes del supermercat, per exemple, molt més del que podia fer en alemany després de dos anys!
En aquell centre vam començar a aprendre anglès amb una professora nord-americana. Vaig aprendre molt, però potser perquè ho anava practicant i estudiant a més a més fora de l'escola. Aquesta professora ens va deixar de fer classes cap a 8è i, llavors, a 3er i 4rt d'ESO vam tenir una altra professora, espanyola, amb qui, en la meva opinió, ens vam estancar. Al mateix temps, com a assignatura optativa, aquesta mateixa professora impartia alemany. Després de dos cursos estudiant alemany, havent començat de zero, avui en dia us puc dir que només podria utilitzar 5 o 6 frases, com a molt, i entendre molt menys.
Després d'aquesta experiència, durant el batxillerat, a un altre institut, vaig preferir no agafar francès sinó estudiar-ho pel meu compte amb una professora particular, nadiua, amb classes individuals. Tot i que fa tres anys que no vaig a aquestes classes i que he perdut una mica de fluïdesa, encara em puc defendre bastant bé, potser per les estades que he fet a França i la possibilitat de practicar-ho regularment amb amics francòfons.
Pel que fa a l'anglès ha estat una mica similar: aprofitava molt les classes a l'escola i a l'institut perquè rebia classes extra fora de l'escola i pel lloc on vivia em relacionava força amb nadius anglesos que també vivien a la mateixa urbanització. Suposo que va ser una bona manera d'aprendre.
Per últim, volia destacar la meva experiència amb el finlandès. Vaig fer el practicum de magisteri a una escola i un institut de Jyväskylä, una petita ciutat del centre del país. Vaig estudiar uns cursos de survival finnish durant 4 mesos, tot i que no ho necesitava perquè et podies comunicar amb tothom en anglès, t'entenien fins a les botigues més petites i a l'escola fins i tot pels més petits de primària les classes d'anglès, eren en anglès... Però ho vaig trobar interessant, vaig arribar a poder mantenir conversacions curtes i llegir les etiquetes dels productes del supermercat, per exemple, molt més del que podia fer en alemany després de dos anys!
Aquesta assignatura
Per començar, anem a situar aquest blog, dedicat al tema de l'ensenyament de llengües, dins de l'assignatura que porta el mateix nom. La funció d'aquest és repassar temes, o, per què no, afegir d'altres, que tinguin a veure amb l'assignatura i els seus objectius, simulant, com ens ha explicat el profe, una mena de diari de l'aprenent on reflexionar sobre el procés d'aprenentatge.
Aquesta assignatura és obligatòria, al menys per a mi, perquè forma part del pla d'estudis de Lingüística Aplicada a la UPF. Estem al 2n curs, 3er trimestre, el que vol dir que ja no queda res per acabar el curs. És curiós que ens hagin fet esperar fins al final per a aquesta assignatura. Quan em vaig decidir per estudiar Lingüística, era gairebé l'única assignatura que coneixia. Ara ja som casi experts, però en un principi, veure al pla d'estudis alguns títols com Pragmàtica i Semàntica Computacional o Lingüística Forense, em desconcertava una mica. Potser, per això, (jo el que volia era estudiar el segon cicle de Traducció) perquè em resultava tan diferent del què havia fet fins aquell moment, que em vaig decidir per la Lingüística.
Bé, deia que coneixia el tema de l'ensenyament de llengües perquè abans d'això vaig estudiar magisteri, amb l'especialitat de llengua estrangera, a la Universitat de les Illes Balears. Sincerament, tenia moltes expectatives amb aquesta assignatura, penso que em servirà per reforçar el que vaig aprendre de didàctica de la llengua (anglès principalment), que no va ser molt en realitat. Vam passar més temps estudiant gramàtica i llistes de vocabulari que no pas aprenent a ensenyar, que era pel que anàvem a classe, no? Però això ja és una altra història...
Aquesta assignatura és obligatòria, al menys per a mi, perquè forma part del pla d'estudis de Lingüística Aplicada a la UPF. Estem al 2n curs, 3er trimestre, el que vol dir que ja no queda res per acabar el curs. És curiós que ens hagin fet esperar fins al final per a aquesta assignatura. Quan em vaig decidir per estudiar Lingüística, era gairebé l'única assignatura que coneixia. Ara ja som casi experts, però en un principi, veure al pla d'estudis alguns títols com Pragmàtica i Semàntica Computacional o Lingüística Forense, em desconcertava una mica. Potser, per això, (jo el que volia era estudiar el segon cicle de Traducció) perquè em resultava tan diferent del què havia fet fins aquell moment, que em vaig decidir per la Lingüística.
Bé, deia que coneixia el tema de l'ensenyament de llengües perquè abans d'això vaig estudiar magisteri, amb l'especialitat de llengua estrangera, a la Universitat de les Illes Balears. Sincerament, tenia moltes expectatives amb aquesta assignatura, penso que em servirà per reforçar el que vaig aprendre de didàctica de la llengua (anglès principalment), que no va ser molt en realitat. Vam passar més temps estudiant gramàtica i llistes de vocabulari que no pas aprenent a ensenyar, que era pel que anàvem a classe, no? Però això ja és una altra història...
Subscribe to:
Posts (Atom)
